1. |
Au-se'n
00:44
|
|||
2. |
Amb alegria
03:19
|
|||
Viure i conéixer les comarques,
petites parts del nostre cor,
recórrer les nostres muntanyes,
felicitat simple com jo.
Dis-me que açò són les estreles.
Dis-me que açò és un altre món.
Dis-me perquè vull tindre perles
si ja tinc el tresor.
Oh-oh-oh-uoh-oh!
Amb alegria!
Que la vida és plena de detalls
que t'esperen a cada dia.
Gaudeix l'ara i no el demà,
viu d'esquenes al que han creat.
Uoh-oh-oh-oh!
Com inventar-se una tornada,
com surfejar tot el Mareny,
com un bes teu de matinada,
o olor a flor de taronger.
Dis-me que açò són les estreles.
Dis-me que açò és un altre món.
Dis-me perquè vull tindre perles
si ja tinc el tresor.
Oh-oh-oh-uoh-oh!
Amb alegria!
Que la vida és plena de detalls
que t'esperen a cada dia.
Gaudeix l'ara i no el demà,
viu d'esquenes al que han creat.
Uoh-oh-oh-oh!
|
||||
3. |
La cova
04:04
|
|||
Mira com tergiversa,
de paraules malabarista,
per ofici trencar els plats.
Manipulant la veritat,
qui posava la cova en casa
ara posa el titulars
Perquè ara ja heu fet tard,
tracteu amb gent de pau,
que trepitgem camins
fruit de força, estima,
dessídia i un feix de farsants.
Perquè ara ja feu tard,
som el fruit del sembrat.
La bestiola que surt
de la seua cova,
amb el que li donen,
no s'ha saciat.
Hui, ens hem alçat a pintar la foscor,
per fer Sol a la vostra tempesta
amb pinzells carregats d'il·lusió.
I un desig s'omple de colors,
el moment que ara ja comença
recompensa la nostra suor.
Volen mantindre't callat,
informant-te de ximpleries
mentre arreglen el que han trencat.
Perquè ara ja heu fet tard,
som el fruit del sembrat.
Ens hem format a base d'alternatives
fora del vostre principat.
Hui, ens hem alçat a pintar la foscor,
per fer Sol a la vostra tempesta
amb pinzells carregats d'il·lusió.
I un desig s'omple de colors,
el moment que ara ja comença
recompensa la nostra suor.
|
||||
4. |
||||
Duc a les meues espatlles un món,
un bon grapat de paraules amb força,
un sentiment que és potent i agredolç,
pero que dóna la seua recompensa.
Entre tots ja tombàrem al boss,
despertàrem la massa que pensa,
del patiment ja trencàrem l'esboç,
i ara el nostre moment ja comença.
Que per ser tan petits hem fet coses molt grans,
hem transformat el teu futur en esperança,
i en l'esperança que ens espera com germans
hens hem alçat.
Que per ser tan petits els hem lligat de mans,
amb paraules, amb cançonetes i protesta,
i res de molles que volem sencer el pa,
que va, que va!
Serem la llum que obrirà
un nou camí
de desitjos i esperances.
Som el verd que brotarà
pel nou camí,
i marcarem un nou destí.
Tota la política que mai vam fer
contra nosaltres l'ha feta el poder,
cronistes del lloguer
que han escrit sobre les cendres del temps
per ofegar l'enyorança.
Però hui no camines descalça,
contra els tirans vencerà la balança,
que el Sol no va a eixir per Almansa.
Aquesta terra fèrtil no ha perdut l'esperança.
Quan dius que em vols en valencià
tot és perfecte,
la nostra llengua
no és cap dialecte.
Avançarem junts
i sempre recte,
tu el predicat
i jo el subjecte.
I entre lletres de poetes de trinxera
la llibertat no ha sigut mai presonera,
camina ferma, invicta i forta,
pels camins d'esta esfera.
Serem la llum que obrirà
un nou camí
de desitjos i esperances.
Som el verd que brotarà
pel nou camí,
i marcarem un nou destí.
|
||||
5. |
||||
Escolta, man,
jo tracte de gaudir,
de juntarme amb els amics,
rodar i no patir,
sabent que fer país
no és un camí llaurat.
Escolta'm bé,
no podem fer-ho mal,
busquem el ritme, el sentiment,
busquem l'honestedat,
busquem la lògica,
busquem la llibertat,
busquem-la.
Està en els arbres, les muntanyes
i en els rius i en els racons,
està en la gràcia, confiança,
en la frescura, està en l'humor,
en reinventar-se, en adaptar-se,
influenciar-se i en donar-ho tot,
en criticar tot el que fem,
en millorar i en dir que no.
No fer les coses a segues,
seguir pujant escalons,
potenciar la nostra essència
amb allò que ens ix del cor.
Sai!
della vita cosa fai,
sempre a rincorrere i sogni di altri,
fino a scordare quali sono i tuoi.
Hei!
No ghe ze soltanto i schei,
per vivere davvero c'è bisogno d'umiltà,
questo è il nostro pensiero, per questo siamo qua.
Scolta more, viví senza problemi
non lasciar spazio a tutto ciò che temi.
Scoltime beo, usa el to serveo,
pensa che chiunque xe come to fradeo.
Scolta vecio, diamoci un abbraccio
per dare un senso a tutto ciò che faccio.
Scoltime stea, mi te lo digo da sorea,
che con assekes e pharmakos ea vita ze più bea.
No fer les coses a segues,
seguir pujant escalons,
potenciar la nostra essència
amb allò que ens ix del cor.
La gent es comunica desde la distància,
cada dia li restem importància,
ens eduquen a fer cas a la ganància,
ens limitem a ser fidels a la constància.
Hi ha una diferència entre Tenis i correnta,
entre anar amb presses i escriure amb bona lletra,
tindre el cor gelat o la sang massa calenta,
fer les coses bé o posar el cul en venda.
La diferència entre dir i complir,
en comunicar-se o posar-se a discutir,
entre escoltar i lo que vull sentir,
en no anar a cegues per a no patir.
No fer les coses a segues,
seguir pujant escalons,
potenciar la nostra essència
amb allò que ens ix del cor.
|
||||
6. |
||||
Ra-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta, Assekes sound!
Que salte l'alarma,
que han entrat a furtar un paquet de bolquers
i un pot de llet desnatada.
Diuen que fou un lladre, un sense papers,
i hem d'anar a per ell,
però no saben dels que diuen els lladres moderns,
que sou vosaltres mateix.
Governs impopulars fins al rei
i la verge en estampa,
fent ús del seu poder per quedar-se amb els diners
i borrar-nos del mapa.
Un a un aneu caient,
és moment, cridem "qui la fa, la paga!"
El malson ha arribat,
el somriure dels teus
entre reixes no cala.
Venga a vivir por encima de los demás!
Venga a vivir por encima de los demás!
Ni besos ni roses, sona el despertador,
matins de pedra contra el treballador.
Camines en la nit, en la nit encara,
sospites que la son et dissimula la ràbia,
tot el que hem perdut en la distància,
que ens separa de l'estaca i demà sera pitjor.
Venga a vivir por encima de los demás!
Venga a vivir por encima de los demás!
M'he perdut en la distància.
M'he perdut en la foscor sense respostes,
hores de sol i café.
Treballa, precari, treballa bèstia.
Conveni col·lectiu de la misèria.
Treballa, salvatge, les hores mortes
que et quedes a soles,
assekes.
Venga a vivir por encima de los demás!
Venga a vivir por encima de los demás!
|
||||
7. |
Interludic
00:39
|
|||
8. |
¡Qué hostia!
03:50
|
|||
El primer dia que estic sense trona
al cap ja de més de vint anys.
Res podia fallar, ho teniem lligat,
però "què hostia" ens hem pegat.
Crema factures, agafa els i-phones
i treu el cotxe del garatge,
que la festa de l'erari públic
per nosaltres ha acabat.
Res de dinars, res de res de viatges,
ni tocar el Cabanyal,
res de vetar l'idioma, negar les ajudes,
ni balcó en la mascletà.
I per a falles tots els trons de bac
en ma casa els hauré de tirar,
que la festa de l'erari públic
per nosaltres ha acabat.
Festa per als oblidats!
Festa per als ofegats!
Festa contra la Barbaritat!
El primer dia que estic sense trona
al cap ja de més de vint anys.
Res podia fallar, ho teniem lligat,
però "què hostia" ens hem pegat.
I ara al Senat, d'elefants cementeri,
i encara sort que me'n vaig,
que la festa de l'erari públic
per nosaltres ha acabat.
Festa per als oblidats!
Festa per als ofegats!
Festa contra la Barbaritat!
|
||||
9. |
Tot per recordar
03:39
|
|||
Jugue
a deixar el fetge en l'entaulat,
a tocar poseïts per graus,
a passar la nit mesurant.
Cante
amb la veu intoxicada.
En sentim plens envoltats de watts,
amb eufòria i deixant-se portar.
Primer a sopar tranquils,
gaudir del lloc i els "prims"
i estar a la fresca,
estar a la fresca.
Després de cervesa,
jager, gin,
"chupitos" mil,
cassalla fresca,
cassalla fresca.
Primer a sopar tranquils,
gaudir del lloc i els "prims"
i estar a la fresca,
estar a la fresca.
Després de cervesa,
jager, gin,
"chupitos" mil,
cassalla fresca,
cassalla fresca.
Tot per recordar (per recordar).
Tot per recordar (tot per recordar)
Tot per recordar (per recordar).
Lluite
amb el got ben carregat,
parlant amb gent del festival,
que prompte el món anem a arreglar.
Tu què?!
Que no penses recollir
tots els amplis i l'instrumental.
Menut pujó, menut percal.
I ara que ha passat la nit,
i això que es fa matí,
passa aigua fresca
passa aigua fresca.
Després de cervesa,
jager, gin,
"chupitos" mil,
cassalla fresca,
cassalla fresca.
I ara que ha passat la nit,
i això que es fa matí,
passa aigua fresca,
passa aigua fresca.
Després de cervesa,
jager, gin,
"chupitos" mil,
cassalla fresca,
cassalla fresca.
Tot per recordar (per recordar).
Tot per recordar (tot per recordar)
Tot per recordar (per recordar).
|
||||
10. |
||||
Quan l'aire oneja els seus cabells
li mostra somriures llançats al vent.
Els rius, la mar,
agafen color.
Les valls i els camps,
floreixen d'amor,
i els pobles trenquen l'alba lliures.
Tant de cel,
per fixar-se en una estrela
que l'atzar
ha fer tres voltes rebel,
i en la nit
dónes llum a un nou camí
que ens il·lumina
i ens fa ser.
He tornat del viatge
pel trajecte més curt,
només vaig seguir l'impuls.
No he trobat una llar
més enllà del teu mur,
tampoc lluny del far
dels teus ulls.
Pedres i fang
sostenen el cos,
la sal i els anys
ens han fet més forts.
Vull sentir-te per construir-me.
Tant de cel,
per fixar-se en una estrela
que l'atzar
ha fet tres voltes rebel,
i en la nit
dones llum a un nou camí
que ens il·lumina
i ens fa ser.
|
||||
11. |
||||
I aquesta és la vida que jo he triat,
defensant el que m'estime,
fent el meu camí cantant.
Hi ha qui a la vida et vol fer triar també,
fer el nostre camí difícil
i cremar el que hem avançat.
(I és que...!)
Deuria ser tan fàcil com estimar,
deuria ser tan fàcil com tornar a començar.
Jo vull cridar, jo vull ser lliure,
i que siga igual estimar la terra o el teu somriure.
Jo vull cridar, jo vull ser lliure,
i que siga igual estimar la terra o el teu somriure.
Ni pecat, ni lament,
ni patró, ni sargent,
vull un camí diferent
i anar contracorrent,
menjar un pa amb formatge,
saltarme un peatge,
entrar al Mercadona
i cridar "a l'abordatge!"
Jo em baixo els teus discos,
que sóc un pirata,
jo punxo la llum,
ja saps, sóc un rata.
Em sento tan lliure,
em sento un macarra,
rascant quatre acords
amb la meva guitarra.
Rumbejo les ones
com si fos un mero,
que aquí a València
també hi ha rumbero.
Camino, camino,
que ja em sento lliure.
Oloro el teu fum
i ja em poso a riure.
Jo vull cridar, jo vull ser lliure,
i que siga igual estimar la terra o el teu somriure.
Jo vull cridar, jo vull ser lliure,
i que siga igual estimar la terra o el teu somriure.
|
||||
12. |
Caratrista
03:12
|
|||
Cara trista, pero és dentista,
i no se li ha vist el somriure mai.
Cara trista, pero és artista,
pinta quadres, balla i toca jazz.
Cara trista, i és alpinista,
puja les muntanyes de tota la vall.
Cara trista, "uela" catequista,
però ell és més satànic que el Manson Charles.
Oh, eh, oh!
Le, le, le!
Cara trista, però és ciclista,
i corre més que l'Armstrong i l'Indurain.
Cara trista, i és guitarrista,
i toca puntejos per dalt del cap.
I una pista: fes-te una llista,
amb coses amb les que somriuràs,
perquè idealista però amb la cara trista
el rei de la pista mai seràs.
Oh, eh, oh!
Le, le, le!
De què valdrà tot el que fas
si la cara de gos no la canviaràs?
Gaudeix la vida amb bona companyia
i un somriure sota el nas.
De què valdrà tot el que fas
si la cara de gos no la canviaràs?
Gaudeix la vida amb bona companyia
i un somriure sota el nas.
|
Streaming and Download help
If you like Assekes, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp